Paperassa del dimoni (II): Viatge a la Seguretat Social

(Esta entrada ha sido traducida de ES a CA por Judit Izcara. Si necesitas una traductora hacia catalán ¿por qué no contactas con ella aquí?)

Ja és aquí! Ja ha arribat! L’esperada continuació de Paperassa del dimoni (I): El secret de l’IAE. A l’últim capítol la nostra aguerrida protagonista havia aconseguit superar la primera prova de camí a l’autonomia laboral. Després d’aconseguir trobar la sortida del laberint d’Hisenda i descobrir que hauria de domesticar a l’IVA salvatge (3 cops l’any…) per la qual cosa li van enviar a casa uns utilíssims explosius adhesius, es va endinsar a la cova on li van donar el mapa i les armes necessàries per enfrontar-se als seus futurs reptes: La Seguretat Social. Deixem que ella ens ho narri amb la seva habitual (falta de) síntesi.

Després de diversos dies de pensar com apanyar-me per anar a la meva seu de la Seguretat Social, on segellava l’atur, mirar de demanar cita prèvia per Internet, etc… una bombeta se’m va encendre sobre el cap (també metafòricament): i si no he d’anar allà? Efectivament, per donar-se d’alta com a autònom cal anar a la Tresoreria General de la Seguretat Social. La part bona és que d’aquestes hi ha més que d’Hisenda, així que només vaig buscar la que millor m’anava i m’hi vaig apropar 10 minuts abans d’haver d’estar en una altra banda perquè matinar de més està totalment i absolutament sobrevalorat. Un cop més, la conversa va començar com diu la norma:

—Hola, què hi ha… mira, és que jo sóc novella… no tinc ni idea del que estic fent ni de si porto tots els papers, però bé…

—Doncs mira, per això estem, necessites: el teu DNI, emplenar-me aquest full i els papers de l’IAE.

Doncs comencem malament perquè ja m’havia deixat jo els papers a casa perquè BAH som a l’era de la informàtica, segur que no… desgraciada,… Però clar… tampoc no volia perdre el viatge, així que vaig aprofitar per solucionar els dubtes plantejats al final del post anterior d’aquesta saga èpica:

1) Ja no cal que segelli més l’atur, oi?

Doncs mira, la cosa és que ells tampoc no ho tenen clar, és cert que ja no sóc una aturada ni tinc dret a percebre pagaments per ser a l’atur… però sí podria suposadament (creia la persona que em va atendre) mantenir-me a les llistes per a que em truquessin per millora d’ocupació o alguna cosa així.

2) I si em contracten per compte aliè?

Doncs res, Hisenda se’m carrega a la declaració de la Renda.

3) És veritat que només em cobraran 50€ durant els 6 primers mesos?

Aquesta és la part més interessant. Veritat, veritat… a mitges. Sí, si ets home o dona menor de 30 anys i és el primer cop que et dónes d’alta com a autònom, en realitat són 50 (el 80% de descompte de la base), que en sumar-li de blabla i de blablabla es queden, pels càlculs que ja sortien als comentaris de l’entrada anterior, en 75 aproximadament. El que és més interessant és que un cop passats aquests 6 mesos segueixes sense pagar tota la quantia: durant els 6 mesos següents pagues el 50% (no he fet aquests càlculs). Passats aquests 12 primers mesos de pagaments rebaixats hi ha uns altres 18 mesos de descompte del 30%, és a dir, de pagar 179,70 al mes. Malgrat tot, doncs genial perquè mira que no és car pagar autònoms…

4) El tema dels 3000€ és o no una bola?

Antecedents per a qui no ho conegui: Diu la saviesa popular que si no arribes al mínim interprofessional, no t’has de donar d’alta a autònoms i pagar-los tot i que sí que t’has de donar d’alta a l’IAE.

Realitat: existeix. Existeix i és de debò que hi ha (terme jurídic que a mi se’m donen malament) al respecte PERÒ, l’important aquí és que NO és una llei. Aquesta és la història. No és una llei i per tant si et volen pillar, et pillen… això no us ho dic jo, us ho diu la persona que treballa a la SSocial. Aleshores?

Aplicació: paraules (no textuals) de la dona de la SSocial: aleshores pots fer-ho però vés-te donant d’alta i de baixa a l’IAE, perquè si estàs donat d’alta molt de temps, clar, es considera que has deixat de pagar 9000€ a Hisenda així que…

Esclarit tot això, vaig anar al meu curs de profe d’espanyol per a estrangers i vaig tornar l’endemà. He d’esclarir que el model per omplir per part d’Hisenda és aproximadament un 200% més fàcil que el model 303. Per començar és només emplenar les teves dades. Ja està. No, no n’hi ha més. Emplenar les teves dades. El més difícil i que heu de saber és això:

  • Cal que porti la cartilla del banc? No. «Si poses el compte del teu pare i no es queixa, millor per a tu.»
  • Què poso a base de cotització? El descompte és sempre sobre la base mínima, així que si cotitzes la base màxima no t’hi descomptaran moltíssim… i la màxima és una dinerada,  just saying.
  • És obligatori escollir una mútua. Obligatori i gratuït. Allà mateix et diran que tens un munt per escollir, quines són les més comunes i tret que tinguis algun tipus de preferència escolliràs a dit o per la que més et soni (com vaig fer jo).
  • Data d’alta: això també és important però tampoc és difícil en si mateix. La data d’alta a la Seguretat Social és la mateixa que la de l’IAE (de fet tens 30 dies des que et dónes d’alta a l’IAE per donar-te d’alta com a autònom). Esclarir que després em va arribar un missatge de «Felicitats, sou autònoma des del 1 de març» així que possiblement sigui des del dia 1 del mes en què et vas donar d’alta a l’IAE.

Signeu aquí i aquí… i ja està. I ja està? «Et passaran el cobrament l’últim dia de cada mes. Ja que és molt tard per aquest mes, et passarem els dos cobraments l’últim dia d’abril». I ja està. No, de debò, de veritat. Ja està. No n’hi ha més. Uuuh… seh… difícil, oi?

En el proper episodi: Paperassa (III): Domant l’IVA salvatge la nostra reportera faceciosa us portarà per l’ignot hàbitat de l’IVA, aquest estrany i petit però mortal ésser que s’amaga entre les ombres i ataca trimestralment entre el dia 1 i el dia 20. Ens explicarà diferents maneres de fer-li front, des de cos a cos fins a contractar un mercenari a la taverna (que posi Gestoria en gran a la porta mai no us ha de confondre). Possiblement amb molts renecs de pel mig. I moltes caretes tristes de frustració.

Fins aleshores, com diuen els scout: bona caça i llunes llargues.

(Esta entrada ha sido traducida de ES a CA por Judit Izcara. Si necesitas una traductora hacia catalán ¿por qué no contactas con ella aquí?)

Tagged . Bookmark the permalink.

Dame tu opinión