Paperassa del dimoni (I): El secret de l’IAE.

(Esta entrada ha sido traducida de ES a CA por Judit Izcara. Si necesitas una traductora hacia catalán ¿por qué no contactas con ella aquí?)

En Marc em preguntava en un comentari a l’entrada anterior si estava donada d’alta com a autònoma, perquè, com ens passa a tots els novells, el tema li produïa una certa inquietud. Doncs bé, a canvi d’un possible treball que havia de facturar sí o sí, el divendres vaig fer els primers passos en aquest camí, així que aquí us resumeixo com és el procés per ser autònom, perquè no seria jo si no convertís cada fotesa en un relat d’aventures, per si teniu curiositat i per si us serveix per al futur. Pas 1: Donar-se d’alta a l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE).

La meva habitació ja semblava això abans de ser autònoma …

Per ser autònom cal que compleixis dues coses, la primera donar-te d’alta a l’IAE  per tenir un CIF i que consti que guanyes diners sense estar contractat per compte aliè, i la segona, anar a la Seguretat Social per donar-te d’alta com autònoma (i pagar).

Donar-se d’alta a l’IAE és simple. Us explico el procés exacte que vaig seguir a Madrid, però segur que no varia molt per a altres ciutats. Per començar heu de saber on l’heu d’entregar i quins papers cal que porteu… i per estrany que sembli, només cal que porteu el DNI. El DNI i el model 037, que us podeu descarregar o comprar allà. Abans es podia emplenar i entregar per internet, però jo no he aconseguit trobar com o no hi hagués anat l’hagués intentat emplenar i hagués acabat anant igualment.

Vaig anar a Hisenda (a Madrid està a Guzmán el Bueno, línies 6 i 7, ja us ho indica a la sortida del metro; a Barcelona, a l’Avinguda Litoral, línia L4 de metro i V21, 36, D20, 59, 71, 92 de busos). Amb els nervis gairebé provo a colar-me per personal… Vaig passar els detectors de metalls… i allà tothom dóna per fet que saps a què hi vas, així que vaig haver de mirar el meu voltant en busca de cartells, a l’esquerra, a dalt, a baix es compren els papers… que no ho són de gratis, els papers? Doncs no, no ho són. I a la dreta «Informació». Vaig agafar número (lletra A per censos i jo que sé més, número A114) i vaig seure per aprofitar el temps mirant el capítol següent que havia de traduir per detectar dificultats… passats 40 minuts d’espera i encara me’n quedaven aproximadament uns altres 20 m’adono que al voltant hi ha gent que SÍ tenen papers… papers oficials i emplenats. El senyor del meu costat em diu molt amablement que ell només els ha vingut a entregar i d’això no en té ni idea, però que sí… que ell diria que els he de comprar i emplenar abans que m’atenguin.

Així que baixo a la finestreta recordant l’escena famosa d’Astèrix i Obèlix a les dotze proves de «La casa que enfolleix»:

Bé, a mi no em calia la forma A38… creia que necessitava el model 036, perquè jo m’havia informat la nit anterior de què havia de fer i portar (entregar un model emplenat que blablabla 036 i 037 i blablabla). Vaig baixar a la finestreta buida de «compra de models» i allà els vaig posar la cara de perduda.

-Hola, que venia a comprar l’imprès 036… 

-2’50.

-AUUU… -però si són 4 papers! I són obligatoris! Haurien de ser gratis…- D’acord… és el que em cal per donar-me d’alta a l’IAE i que em donin un CIF, oi?

 -Depèn, que ets tu una empresa?

-Eh,… no, no, per donar-me d’alta com a autònoma i això…

-Això no és aquí, és a la Seguretat Social –un parell d’aclariments més tard-. Aleshores és el model 037, 1’20. 

1’20 per 3 fulls dobles! A Hisenda sembla també que imprimeixen amb sang d’unicorn… bé, si més no és la meitat que l’altre, el puc emplenar malament per error i encara porto canvi per comprar-ne un altre…

Així que pujo de nou a la primera planta a la dreta i veig que encara em queden almenys 15 minuts més (quan he arribat cridaven a les A de feia una hora). Em poso a emplenar sobre una tauleta… primera pàgina: dades personals… Que fàcil! Si això és com emplenar els papers de la beca, fins i tot ho sabré fe.. no. No. Eh… no? La pàgina 1 és una trampa, quan penses que saps el què estàs fent mires la pàgina 2 i la 3… i t’adones que o saps molt bé de què va la història o no tens ni idea de què estàs emplenant. Aleshores penses: Ah! Però porta instruccions! Pff… il·lusa… les traduccions ja podrien haver estat escrites en tagal que haguessis entès el mateix… Traductora sí, però d’anglès, no de burocràcia a castellà!

Perquè molts textos haurien de venir amb resum…

Al final, sentint que l’emplenaria malament i que em farien pagar de nou 1,2 (digueu-me rata, però és un paper obligatori!) per alguna cosa que (després vaig descobrir que) et pots imprimir gratis a casa, vaig decidir d’estar-me quieta, deixar anar el boli i fer-li cara de bona a la pobra dona que em va atendre. La conversa va ser alguna cosa semblant a això:

-Hola, mira, és que jo sóc novella, només vinc a donar-me d’alta per poder ser autònoma.

-Això és a la Seguretat Social.

-Ja, ja, ja ho sé… però abans cal que em doni d’alta a l’IAE, oi?

 -Sí. A veure, deixa’m el DNI -comprova que les meves dades siguin correctes a l’ordinador… no ho són-. De què et vols donar d’alta? De què treballaràs?

-De traductora i correctora. 

Traductora i intèrpret ho tinc localitzat, 774, correctora estarà al mateix epígraf, suposo, deixa que m’ho miri –agafa un totxo i se’n va a la lletra C-. Ah, doncs no hi surt res…

-Potser com “editor”…? Serveis lingüístics?

-D’això no en tenim, i editor no és el mateix, oi? Espera –fa una trucada i mou pàgines-. D’acord, ja està, està al codi 861. Això és un calaix de sastre, diu «Escultors, escriptors, pintors i altres artistes».

Doncs res, després de convertir-me en «escultora, escriptora, pintora i altres artistes» (molt més relacionat amb la correcció que l’edició, on va a parar) en una fotocòpia de la tercera pàgina (ja que cada professió ha d’anar en una pàgina diferent, que jo em temia que m’obliguessin a comprar un altre model i a esperar una hora de nou…), em diu que ja hem acabat. I jo li contesto desconcertada: Però que no he d’emplenar els dos últims fulls?

-No, és que ja te les he emplenades jo, tranquil·la.

I em vaig dir… i ja està? No pot ser… Ha estat massa fàcil

-Doncs res, a partir d’ara recorda’t únicament que has d’entregar l’IVA trimestralment, que suposo que ja ho sabràs. –amb la meva expressivitat habitual no vaig poder resistir-me a respondre.

-Sé que és algun tipus d’animal místic… altres traductors en parlen amb por… jo mai no l’he vist. 

Bàsicament, l’IVA és emplenar el model 303, al qual encara no tinc el dubtós plaer de conèixer. Es fa cada 3 mesos, en mesos específics entre el dia 1 i el dia 20:

  • A l’abril es liquida l’IVA de gener, febrer i març.
  • Al juliol es liquida el d’abril, maig i juny.
  • A l’octubre el de juliol, agost i setembre.
  • Al gener el d’octubre, novembre i desembre. I a més, aquí fas el resum anual que és el model 390.

D’acord, empleno el paper… i què hi faig? Doncs o bé has de pagar, per la qual cosa només has d’anar al banc, amb unes etiquetes que (em va semblar entendre) t’envien a casa, perquè per pagar tot són facilitats, o bé et surt a retornar, i en aquest cas has de compulsar els teus mitjons durant dues setmanes en dies imparells has de dur els papers a Hisenda, perquè l’era de l’informàtica no ha arribat a la burocràcia, sembla ser.

I ja està. De debò. Això és tot. Una hora d’espera, comprar el model 037, una persona que et busqui la professió en el llibre gruixut i fi. Doncs no m’ha fet tant de mal, si us dic la veritat… caldrà veure què passa en els propers capítols d’aquesta història: Paperassa del dimoni (II): Viatge a la Seguretat Social Paperassa del dimoni (III): Domesticació de l’IVA salvatge. Si teniu algun dubte per fer sobre aquesta part del procés o el que hi ha després, no dubteu a deixar-me-la per aquí, perquè les uniré a la llista que actualment tinc i les hi portaré totes al pobre ànima de galifardeu treballador, que m’aguanti m’atengui.

Preguntes actuals:

  • Ja no cal que segelli més l’atur, oi?
  • Què passa si em contracten, per poc temps/diners/hores que siguin?
  • És veritat que només em cobrareu 50€ durant els primers 6 mesos?
  • M’han dit que no cal que sigui autònoma si no facturo 3000€ per empresa o el sou mínim… també m’han dit que en realitat és una bola… és una bola, oi?

(Esta entrada ha sido traducida de ES a CA por Judit Izcara. Si necesitas una traductora hacia catalán ¿por qué no contactas con ella aquí?)

Tagged , , , , . Bookmark the permalink.

2 Responses to Paperassa del dimoni (I): El secret de l’IAE.

  1. Pingback: Paperassa del dimoni (II): Viatge a la Seguretat Social Traducinando

  2. Mireia says:

    Gràcies!! M’hi he vist molt reflectida! Té mèrit que hi puguis posar humor!!! :-)) M’ha alegrat saber que sóc artista.

Dame tu opinión